dijous, 31 de març del 2011

Silenci

Entro sense picar a la porta, ells em miren esperant un" Bon dia, alumnes!" o qualsevol salutació però jo em quedo en silenci i no dic res.
Estic esperant les seves reaccions. Sé que el silenci els incomoda, així que m'assec a la cadira, poso les mans a la taula, trec un foli ,un bolígraf i espero mentre els observo durant un parell de minuts.
Ells sense adonar-se'n, van actuant com jo m' esperava .Vaig apuntant el que fan.
Un mira per la finestra, l' altre és quedat empanat, uns xerren, els altres estudien però el que jo buscava era el que va passar després de 15 minuts del meu silenci.
Jo sé que el silenci els molesta, que necessiten soroll, si no en tenen es posen nerviosos i passa el que jo em temia. Comença una discussió, on no interessa ni el tema, ni el perquè. El que interessa és el soroll.
Els deixo discutir un minut i després vaig i poso fi a la discussió que jo mateix he provocat, encara que ells no s'hagin adonat.
Tot seguit, començo la classe fent un debat sobre el silenci.­ ­

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada