Silenci

Entro sense picar a la porta, ells em miren esperant un" Bon dia, alumnes!" o qualsevol salutació però jo em quedo en silenci i no dic res.
Estic esperant les seves reaccions. Sé que el silenci els incomoda, així que m'assec a la cadira, poso les mans a la taula, trec un foli ,un bolígraf i espero mentre els observo durant un parell de minuts.
Ells sense adonar-se'n, van actuant com jo m' esperava .Vaig apuntant el que fan.
Un mira per la finestra, l' altre és quedat empanat, uns xerren, els altres estudien però el que jo buscava era el que va passar després de 15 minuts del meu silenci.
Jo sé que el silenci els molesta, que necessiten soroll, si no en tenen es posen nerviosos i passa el que jo em temia. Comença una discussió, on no interessa ni el tema, ni el perquè. El que interessa és el soroll.
Els deixo discutir un minut i després vaig i poso fi a la discussió que jo mateix he provocat, encara que ells no s'hagin adonat.
Tot seguit, començo la classe fent un debat sobre el silenci.­ ­

INSTÀNCIA

Daniela Sánchez Fandiño, nascuda a Argentina el 22 de juliol del 1995, estudiant de l’IES Castelló d’Empúries, amb DNI num. 26.783.000 – I amb domicili a Empuriabrava, Montseny 176-A, telèfon 678-35-43-87 , correu danytaly@hotmail.com


EXPOSO:

1- Que, ens crida, discrimina i expulsa sense cap motiu

2-Que, ve bruta amb olor corporal.

3-Que, posa 53 exercicis per dia mes 3 treballs i no els corregeix.



SOLICITO:

Que, siusplau la professora Elisabet Jaime, deixi de fer-nos classe i que contracteu una professora més preparada i higiènica.

Espero que escolteu la meva petició.

Empuriabrava, 22 de abril del 2011




S.R.A DIRECTORA DE L’IES CASTELLÓ D’ EMPÚRIES.

Diferents aspectes i caràcters

Text 1:

Sóc orgullós es pensen que no ho sé? No es que m'agradi ser-ho. Pero habegades la gent te defectes i de vegades són d'aquells que no es poden evitar.
Jo no pretenc que la gent m'accepti tal i com sóc, perquè ja sé que a molta gent no li agrada que sigui així, però no hi puc fer res. El que m'agradaria es que no em critiquessiu, si sóc així, però jo ja ho intento de canviar però em costa molt.

Text 2:

Ja ho sé que no sóc guapa. Es pensen que no ho sé? M'ho han dit sempre. Ja ho sé que no tinc uns ulls blaus, unes dents perfectes, ni un cabell preciós.

Mirin-me bé, no és necessari que desvïn la mirada. Potser es pensen que no me'n adono però sí que ho faig.

I crec que no és just que em facin sentir així...

Què passa, es senten millors?

No sé perquè ho fan, però crec que no soc tan i tan lletja com perquè em critiquin i parlin de mi, no?

Pinzellades Modernistes

El bar els quatre gats, era el bar on es reunien els artistes modernistes. Com per exemple, Joan Maragall, Santiago Rusiñol i d'altres.


Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura.


És una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1897 a Barcelona que era una decoració del bar "Els Quatre Gats" i que actualment esta exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.



El Parc Güell (originàriament Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926.



Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860, va ser un poeta i escriptor català, i va idear la teoria de la paraula viva, que un poeta escriu només quan té la inspiració, llavors escriu com si fos un raig i no es pot revisar ni retocar el poema.