Estic passejant en el parc, em sento tranquil·la, mentre passejo lentament observant-ho tot. Avui fa un dia fantàstic. Veig els nens que juguen contents entre ells, la gent gran asseguda als bancs parlant i mares que controlen els seus fills.
Se sent el soroll de les rialles dels nens, el xiular dels ocells i, de fons, els cotxes passar.
Puc olorar el menjar que cuinen en un bar a prop del parc, i la olor que deixen anar els vehicles. De sobte, veig com s' acosta una tempesta. Sembla ser una tempesta molt forta. Els nens corren espantats, les mares que també ho estan intenten tranquil·litzar els seus fills.
Tothom busca un lloc on refugiar-se, però no tothom té sort.Puc sentir els crits dels nens nerviosos que no entenen que és el que està passant, he sentit algun cotxe estebellar-se i les mares cridar. Per sort, la tempesta ha estat de curta durada, però ha fet algunes destrosses.
Puc sentir sirenes d'ambulàncies i nenes plorar. La veritat es que en dies com avui, no val la pena ni sortir del llit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada