La Laura gira la cantonada, s'esmuny per davant la reixa abaixada de la botiga de quevíures i comença a córrer. Passa amb el galop elegant de les seves cames llargues per davant de l'esglèsia.
Enfila el camí de la fermàcia, deixa enrrera l'escola sense afluixar gens les passes i de seguida té la fàbrica allà, il·luminada per uns focus molt potens que l'enlluernen, s'atura a les jardineres de l'entrada, encalça la noia que entra última i es barreja amb les seves companyes en silenci, mentre va recuperant l'alè. Es posa la bata, es corda els dos únics botons que li queden i s'acosta a la seva màquina, al davant de la qual, passa des de fa més d'un any bona part dels seus dias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada